Pit

Als concerts, molts mirem més la pantalla que l’escenari, i marxem sense conèixer la persona a dos metres que es va tornar boja amb la mateixa tornada.

Les apps de cites comencen per una cara. Pit comença per la cançó que et toca aquesta nit, en aquesta sala. Si també toca algú altre, ja teniu alguna cosa a dir-vos.

Pit és un concepte propi: un prototip navegable amb dades de demo, sense backend i encara sense usuaris, així que aquí no hi ha mètriques.

Escanneges l’entrada i el setlist previst es descarrega al mòbil. Només veus qui és en aquest concert, aquesta nit. L’esdeveniment és la xarxa social.

Mantens premuda la cançó que et toca. Si algú altre a la sala també la manté, apareix l’etiqueta MATCH. No pots canviar l’elecció per forçar un match, així que un match vol dir alguna cosa.

Després del match, Pit et demana guardar el mòbil, i els altres veuen que ho has fet. El prestigi ve del mòbil a la butxaca, no de l’scroll.

Vaig compartir Pit a X mentre el construïa. Algú va preguntar què passa si dues persones trien la mateixa cançó i no es troben mai. Vam arribar a una sola vibració quan el teu match entra a la sala, mai dues vegades per persona. Va entrar al prototip el mateix dia.

Al backstage tot s’etiqueta amb cinta americana i retolador. El logo és aquest objecte, i el nom és el lloc: el terra just davant de l’escenari.

La mateixa cinta marca els moments que s’ho valen, MATCH, LIGHTS OUT, MY SONG, un per pantalla, perquè sigui l’únic fet a mà en una interfície tranquil·la.

Prototipat en HTML, CSS i JavaScript amb Claude Code: prop de 100 rondes de captura, una línia de feedback, render. Podia provar una mala idea al mòbil i llençar-la la mateixa hora.